El Campus Físicomatemàtic és una activitat en format en línia que organitza la URV durant els mesos de juny i juliol, dissenyada específicament per a estudiants de 4t d’ESO i 1r de BAT amb excel·lents qualificacions en aquestes matèries de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. El campus ofereix una sèrie de sessions interactives sobre temes d’interès i d’actualitat relacionats amb física i matemàtiques, com superconductivitat, teoria de codis, teoria de grafs, nanomàquines, cosmologia, termodinàmica, matemàtica de les epidèmies, etc., impartides per investigadors rellevants que estan treballant en aquests camps. Suposa una oportunitat única perquè els estudiants puguin ampliar els coneixements i conèixer de primera mà l’apassionant món de la recerca i les persones que la lideren.
Tal com deia el premi Nobel Dr Glenn Seaborg en una carta adreçada a un jove científic, “… L’actual era de descobriments està obrint fronteres en ciències de l’espai, medicina, biologia, intel·ligència artificial, noves fonts d’energia… Les possibilitats són gairebé il·limitades. Tu pots formar-ne part”.
El Campus Físico-Matemàtic 2025 es durà a terme del 26 de juny al 29 de juliol de 2025.
Objectius específics
El Campus Físicomatemàtic té per objectius específics:
- Conèixer la recerca i els límits del coneixement en temes d’interès i actualitat relacionats amb matemàtiques i física.
- Il·lustrar continguts de física i matemàtiques d’una forma atractiva i desenvolupar capacitats personals i vocacionals.
- Tenir contacte amb el món universitari i amb els seus investigadors.
4Les característiques essencials del Campus són:
- Destinat a estudiants de 4t d’ESO i 1r de BAT amb excel·lents qualificacions en matemàtiques i física de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. (Nota mínima de 8 a les assignatures de física i matemàtiques a l’actual curs escolar).
- Els assistents de 4t d’ESO de l’edició de 2024 poden repetir participació, perquè la majoria de sessions són noves per ells.
- Del 26 de juny al 29 de juliol de 2025, 10 sessions, tots els dimarts i dijous de 10 a 12 h.
- Sessions en línia (plataforma Microsoft Teams).
- Lliurament de diplomes d’aprofitament.
- Idioma de les ponències: Català.
- Canal de comunicació: Correu electrònic (cal revisar el correu periòdicament per rebre les comunicacions).
Inscripcions
Per fer la inscripció dirigiu-vos a la pàgina web https://events.urv.cat/event_detail/134157/detail/campus-fisicomatematic-2025.html
Termini d’inscripció: fins el 22 de juny.
Preu d’inscripció: 20 €.
Sessions, continguts i ponents
Data i títol | Resum de la ponència | Ponent | Perfil del ponent |
26 de juny Superconductivitat: ciència i tecnologia quàntica | La nostra societat fabrica, transforma i utilitza materials de forma poc sostenible. Per exemple es consumeix carbó per produir electricitat, provocant emissió de CO2 a la atmosfera, i aproximadament un 25% de d’aquesta electricitat es perd en el transport o males pràctiques energètiques. La recerca aporta propostes que ajuden a minimitzar aquests aspectes. Un cas clar es la superconductivitat i els materials superconductors. En aquesta sessió es presentarà l’efecte físic de la superconductivitat, els materials que la fan possible, la criogènia, la levitació superconductora, etc. i es debatran les múltiples possibilitats d’aplicacions sostenibles de la superconductivitat. | Francesc Díaz | Catedràtic de Física Aplicada de la URV. El prof. Díaz ha desplegat una llarga carrera investigadora principalment dedicada a l’estudi de la física del materials. Durant els darrers anys s’ha centrat en el camp de la fotònica a els materials òptics En aquest tema, ha publicat prop de 500 treballs, 5 llibres, 6 patents registrades i transferides i més de 80 capítols de llibres. Va formar part de més de 80 projectes d’R + D + i finançats per institucions públiques 8 d’ells finançats per la UE. Va ser distingit per les institucions espanyoles científiques i acadèmiques amb el premi ICREA Academia (2010), el premi excel·lent docència URV (2010), el premi professor distingit URV (2006) i el premi Vicens Vives (2004). |
1 de juliol Codis correctors d’errors | La teoria de codis tractava inicialment el disseny i la implementació de codis amb bona capacitat de corregir errors de transmissió o emmagatzematge, però que suposessin un baix cost computacional i d’enviament, així com els seus algoritmes correctors. En aquesta xerrada explicarem com, a part de les aplicacions inicials, els codis també s‘utilitzen avui en dia en altres escenaris, com són l’esteganografia, els esquemes de compartició de secrets i l’emmagatzematge distribuït. | Maria Bras | Catedràtica d’universitat, Dept. de Matemàtiques, Universitat Politècnica de Catalunya. Treballa en les aplicacions de la matemàtica discreta a diferents àmbits de la comunicació digital com la codificació, la correcció d’errors, la privadesa a la xarxa, la criptografia, la compartició de secrets, etc., així com a temes més teòrics com la geometria algebraica o la combinatòria algebraica i enumerativa. Autora de més de 72 articles en revistes científiques i 39 llibres i capítols, ha realitzat continuades estades de recerca a San Diego, Califòrnia i també a Gwangju, Corea i a Rio de Janeiro, Brasil. |
3 de juliol Teoria de grafs: matemàtica de les xarxes | Aquesta sessió és una breu introducció a la teoria de grafs. Farem un breu recorregut des dels orígens d’aquesta disciplina fins als problemes actuals. Veurem la noció de graf com a concepte matemàtic imprescindible en l’estudi de xarxes de diferent naturalesa. Mostrarem com aquesta teoria s’aplica a la solució de problemes provinents de contextos reals com poden ser l’optimització de xarxes de comunicació, l’anàlisi de xarxes socials, l’estudi de propietats fisicoquímiques de compostos químics o farmacològics, entre d’altres problemes actuals de diversa natura. | Juan Alberto Rodriguez | Doctor en Ciències Matemàtiques per la Universitat Politècnica de Catalunya i llicenciat en Matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i pel Institut Superior Pedagògic d’Holguín, Cuba. Actualment, és Professor Titular d’Universitat a la Universitat Rovira i Virgili (URV). La seva activitat investigadora se centra fonamentalment en la Teoria de Grafs, encara que també abasta altres temes vinculats amb topologia, àlgebra, combinatòria i ciències de la computació. Com a resultat de la seva activitat investigadora ha publicat 120 articles científics, ha participat en diversos projectes d’investigació i ha dirigit 7 tesis doctorals. |
8 de juliol La física de las epidèmies (ponència en llengua castellana) | En aquesta sessió explicarem com es fan els models que permeten preveure l’expansió de les epidèmies, i com es poden utilitzar per a intentar frenar aquesta expansió. | David Soriano | Investigador Juan de la Cierva a la URV. La seva investigació se centra en l’estudi de la coevolució de processos dinàmics acoblats a través de la dinàmica no lineal, la física estadística i la ciència de xarxes.La seva línia de recerca més sòlida ha estat la caracterització multiescala de malalties infeccioses. Actualment la seva investigació se centra a revelar els mecanismes biològics responsables de l’evolució de virus i de la resposta immune generada en individus infectats per malalties contagioses. |
10 de juliol Nanomàquines | Els científics pensen en poder dissenyar nanomàquines per desenvolupar diferents funcions, moltes d’elles orientades a la medicina, similars als que existeixen a les cèl·lules naturals on les fluctuacions són degudes a l’agitació tèrmica. En aquesta sessió revisarem els avenços en la recerca sobre el comportament de nanomàquines, el qual obre la porta al disseny de futurs nanobots, capaços de revolucionar la medicina i la tecnologia en general. | Josep Bonet | Catedràtic d’universitat del Departament d’Enginyeria Química de la URV, llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i Doctor en Física per la Universitat de Barcelona. Ha treballat en diferents àmbits de la Física Estadística i Física Química, com són la mecànica de fluids a baix número de Reynolds i modelització SPH, física de polímers, simulació molecular per a la predicció de propietats físico-químiques de les substàncies, i desenvolupament de mètodes estocàstics per a la simulació mesoscòpica de fluids. Autor de més de 80 articles en revistes indexades i índex h de 27 (WoS). Ha realitzat estades de formació a l’Institut Charles Sadron (Estrasburg), Gorlaeus Laboratoria, Universitat de Leiden, i a l’Imperial College London. Manté nombroses col·laboracions internacionals |
15 de juliol Vida i Mort de les Estrelles | Des de fa 4500 milions d’anys el Sol il·lumina la Terra i es pensa que ho farà uns 5000 milions d’anys més. Com és possible? El Sol és una estrella com les que podem veure de nit. Com funcionen les estrelles? Com s’han format? Totes arribaran al final de la seva llarga vida. Quan ho facin, no serà el mateix per a totes. Què són les nanes blanques?, i les estrelles de neutrons? Tenen alguna cosa a veure els forats negres amb les estrelles? Aquestes són les preguntes que mirarem de respondre en parlar de la Vida i Mort de les estrelles. | Carlos Garcia | Llicenciat en Física per l’Universiat de la Laguna. Doctor en Física per l’Université d’Aix en Provence, Marseille, França. Llicenciat en Matemàtiques per la UNED. Especialista en l’estudi de la dinàmica de galàxies i en simulacions numèriques. |
17 de juliol Centre de masses. La importància d’elegir un bon sistema de referència | En aquesta xerrada s’introdueix el concepte de centre de massa d’un sòlid, és a dir, el punt en que el que, en molts aspectes, podríem concentrar la tota la massa d’un cos de forma que aquest es comportés dinàmicament com si fos una massa puntual. Veurem que això facilita molt l’estudi del moviment de sistemes molt molt complexos i que tenen aplicació tant en el dia a dia de la nostra experiència (equilibris arquitectònics, esport, conducció de vehicles, xocs….) com en situacions de gran complexitat, associats a recerques avançades (moviments planetaris, interaccions de partícules subatòmiques…). La xerrada es desenvoluparà en un entorn interactiu motivant l’alumne amb qüestions intuïtives relacionades amb el seu entorn proper. | Jaume Masons | Professor de Fisica des de fa més de 35 anys i és un entusiasta de la divulgació científica. Ha treballat en diversos camps de recerca que van des de la mecànica de fluids i la meteorologia a l’aplicació de la fotònica i la microfluídica a problemes ambientals i biomèdics. |
22 de juliol Física estadística, teoria de la informació i fenòmens socials | Habitualment, pensem en la física com la ciència que estudia objectes inanimats com els àtoms o els planetes. Però les eines matemàtiques de la física ens permeten anar molt més enllà. En aquesta xerrada parlarem de la ciència que hi ha a la interfície de la física estadística i la teoria de la informació, i de com ens pot ajudar a desenvolupar models per entendre el comportament humà i certs fenòmens socials. | Roger Guimerà | Físic i Professor ICREA de Ciències Experimentals i Matemàtiques a la URV. En la seva recerca fa servir la física estadística per estudiar sistemes complexos com ara sistemes socials o biològics, i per desenvolupar noves tecnologies d’intel·ligència artificial. |
24 de juliol La nit: una finestra directa al cosmos proper, mitjà i llunyà | En aquesta sessió es pretén divulgar idees sobre les estructures i objectes còsmics que podem observar cada nit des del cel de les nostres terres a escales properes i mitjanes de llunyania, i a partir d’aquí estendre’s a l’univers “sencer”. És una sessió expositiva i participativa en el que es posaran exemples basats en multitud d’imatges, amb el suport d’alguns continguts web i complementàriament guiats per software de simulació del cel nocturn local (Stellarium). | Roger Cabre | Llicenciat i Doctor en Física a la Universitat de Barcelona. Ha estat professor ajudant i titular interí a l’Àrea de Física Aplicada però actualment és professor titular al Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica I Automàtica de la Universitat Rovira i Virgili a la Catalunya Sud. La seva recerca ha estat basada en camps com la superconductivitat i més recentment en cèl·lules solars i modelatge de dispositius MOSFET. En aquestes àrees ha publicat més de 20 articles en revistes indexades. Està interessat en l’astronomia des de fa anys i té el seu propi telescopi. |
29 juliol Hidrogen verd i combustibles renovables: Termodinàmica i cinética | El concepte d’hidrogen verd, proposat fa més de 100 anys, està finalment a punt de convertir-se en una realitat tecnològica, i industrial. La possibilitat d’emmagatzemar l’energia solar (i altres renovables) en forma de combustibles sostenibles, respectuosos amb el medi ambient, resoldria sens dubte la transició energètica i permetria l’abandonament i la substitució dels combustibles fòssils. En aquesta xarrada presentarem els problemes i solucions aportades en el desenvolupament dels combustibles verds, amb els conceptes termodinàmics i cinètics a tindre en compte a nivell científic, tecnològic i industrial. Perquè, a més de solucions científiques, caldrà aconseguir solucions escalables, i viables des d’un punt de vista socioeconòmic. | Jose Ramon Galan | Llicenciat en Química per la Universitat de València i l’Imperial College (Londres) i doctor per la Universitat de València. Investigador postdoctoral a la Texas A&M University (College Station). Ha treballat a ICMOL (U. de Valencia)i a l’ICIQ, on actualment dirigeix un grup de recerca centrat en futures aplicacions de química de coordinació per a les energies renovables i les ciències dels materials. Professor de recerca ICREA. Ha rebut diversos premis, inclòs el premi internacional Olivier Kahn i una beca ERC Starting. |
Entitats col·laboradores
