Campus Físicomatemàtic d’Estiu URV

El Campus Físicomatemàtic és una activitat en format en línia que organitza la URV durant els mesos de juny i juliol, dissenyada específicament per a estudiants de 4t d’ESO i 1r de BAT amb excel·lents qualificacions en aquestes matèries de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. El campus ofereix una sèrie de sessions interactives sobre temes d’interès i d’actualitat relacionats amb física i matemàtiques, com criptografia, 5G, superconductors, fotònica, música i matemàtiques, làsers, nanomàquines, intel·ligència artificial, matemàtica de les epidèmies, relativitat, electricitat, impartides per investigadors rellevants que estan treballant en aquests camps. Suposa una oportunitat única perquè els estudiants puguin ampliar els coneixements i conèixer de primera mà l’apassionant món de la recerca i les persones que la lideren.

Tal com deia el premi Nobel Dr Glenn Seaborg en una carta adreçada a un jove científic, “… L’actual era de descobriments està obrint fronteres en ciències de l’espai, medicina, biologia, intel·ligència artificial, noves fonts d’energia… Les possibilitats són gairebé il·limitades. Tu pots formar-ne part”.

El Campus Físico-Matemàtic 2024 es durà a terme del 25 de juny al 30 de juliol de 2024.

Objectius específics

El Campus Físicomatemàtic té per objectius específics:

  • Conèixer la recerca i els límits del coneixement en temes d’interès i actualitat relacionats amb matemàtiques i física.
  • Il·lustrar continguts de física i matemàtiques d’una forma atractiva i desenvolupar capacitats personals i vocacionals.
  • Tenir contacte amb el món universitari i amb els seus investigadors.
Matemàtiques

Les característiques essencials del Campus són:

  • Destinat a estudiants de 4t d’ESO i 1r de BAT amb excel·lents qualificacions en matemàtiques i física de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. (Nota mínima de 8 a les assignatures de física i matemàtiques a l’actual curs escolar).
  • Els assistents de 4t d’ESO de l’edició de 2023 poden repetir participació, perquè les sessions són noves per ells.
  • Del 25 de juny al 30 de juliol de 2024, 11 sessions, tots els dimarts i dijous de 10 a 12 h.
  • Sessions en línia (plataforma Microsoft Teams).
  • Lliurament de diplomes d’aprofitament.
  • Idioma de les ponències: Català.
  • Canal de comunicació: Correu electrònic (cal revisar el correu periòdicament per rebre les comunicacions).

Inscripcions

Per fer la inscripció dirigiu-vos a la pàgina web https://events.urv.cat/event_detail/117219/detail/campus-fisicomatematic-2024.html

Termini d’inscripció: fins el 23 de juny.

Preu d’inscripció: 20 €.

Sessions, continguts i ponents

Data i títol

Resum de la ponènciaPonent

Perfil del ponent

25 de juny

La física de les epidèmies

(ponència en llengua castellana)

En aquesta sessió explicarem com es fan els models que permeten preveure l’expansió de les epidèmies, i com es poden utilitzar per a intentar frenar aquesta expansió.David Soriano PañosInvestigador Juan de la Cierva a la URV. La seva investigació se centra en l’estudi de la coevolució de processos dinàmics acoblats a través de la dinàmica no lineal, la física estadística i la ciència de xarxes.La seva línia de recerca més sòlida ha estat la caracterització multiescala de malalties infeccioses. Actualment la seva investigació se centra a revelar els mecanismes biològics responsables de l’evolució de virus i de la resposta immune generada en individus infectats per malalties contagioses.

27 de juny

Sol, electrons i electricitat

La llum del Sòl deixa a la Terra en un hora més energia de la que necessitaríem en molts anys si fóssim capaços de emmagatzemar-la tota de forma sostenible. Els materials fotovoltaics transformen la llum del Sol en electricitat. En aquesta sessió es parlarà dels processos que ocorren dintre d’aquests materials i de la recerca per millorar la seva eficiència. En els darrers 20 anys s’han descobert nous materials basats en molècules i materials orgànics que a diferencia del Silici tenen un impacte ambiental mínim en la seva producció i s’han desenvolupat noves tècniques espectroscòpiques per a estudiar tots els processos a escala molecular i aconseguir la màxima eficiència.Emilio PalomaresLlicenciat en bioquímica i doctorat per la Universitat de València. Investigador Ramon y Cajal i Group Leader en l’àrea d’energia i sostenibilitat a l’ICIQ des de 2006. Professor ICREA l’any 2009. Investiga en materials per a la conversió d’energia solar i nanomaterials per a aplicacions biomèdiques. Ha aconseguit la medalla Roscoe., els premis investigador jove RSEQ i Innova i la ERC Advanced Grant. Ha publicat més de 280 articles en revistes internacionals de química, física i materials.

2 de juliol

Nanomàquines i moviment Brownià

Els científics pensen en poder dissenyar nanomàquines per desenvolupar diferents funcions, moltes d’elles orientades a la medicina, similars als que existeixen a les cèl·lules naturals on les fluctuacions són degudes a l’agitació tèrmica. En aquesta sessió revisarem els avenços en la recerca sobre el comportament de nanomàquines, el qual obre la porta al disseny de futurs nanobots, capaços de revolucionar la medicina i la tecnologia en general.Josep Bonet AvalosTitular d’universitat, Dept. Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, Universitat Rovira i Virgili. Treballa en les aplicacions de la matemàtica discreta a diferents àmbits de la comunicació digital com la codificació, la correcció d’errors, la privadesa a la xarxa, la criptografia, la compartició de secrets, etc., així com a temes més teòrics com la geometria algebraica o la combinatòria algebraica i enumerativa. Autora de més de 72 articles en revistes científiques i 39 llibres i capítols, ha realitzat continuades estades de recerca a San Diego, Califòrnia i també a Gwangju, Corea i a Rio de Janeiro, Brasil.

4 de juliol

Les matemàtiques de la música i la música de les matemàtiques

La música és, sens dubte, la més matemàtica de totes les arts. Històricament les matemàtiques i la música s´han estat retroalimentant ja des del temps de Pitàgores. Veurem com alguns conceptes matemàtics com els fractals, els nombres de Fibonacci, la proporció àuria o els logaritmes, no només són presents en la música, sinó que es poden introduir en termes musicals. Després veurem en directe el funcionament d´alguns instruments de corda, de vent i de percussió i analitzarem el seu comportament harmònic.Maria Bras AmorosTitular d’universitat, Dept. Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, Universitat Rovira i Virgili. Treballa en les aplicacions de la matemàtica discreta a diferents àmbits de la comunicació digital com la codificació, la correcció d’errors, la privadesa a la xarxa, la criptografia, la compartició de secrets, etc., així com a temes més teòrics com la geometria algebraica o la combinatòria algebraica i enumerativa. Autora de més de 72 articles en revistes científiques i 39 llibres i capítols, ha realitzat continuades estades de recerca a San Diego, Califòrnia i també a Gwangju, Corea i a Rio de Janeiro, Brasil.

9 de juliol

Física, probabilitat i intel·ligència artificial

En aquesta sessió parlarem de la relació que tenen la física i la teoria de la probabilitat. Veurem com l’ús de la probabilitat per descriure sistemes físics ens permet entendre fenòmens com per exemple el canvi de fase d’una substància o el fet que la informació es pugui transmetre fàcilment entre persones.
Finalment, veurem com aquestes idees es poden utilitzar en el món de la intel·ligència artificial, en concret en el disseny de sistemes de recomanació que siguin capaços d’aprendre les nostres preferències i recomanar-nos pel·lícules, llibres o música que ens interessin.
Marta Sales-PardoLlicenciada i doctorada en Física a la UB. Ha estat professora adjunta de recerca a l’Institut de Ciències Clíniques i Tradicionals de la Universitat del Nord-Oest. Des de 2009 professora de la URV, a al departament d’enginyeria química. Ha destacat per les seves contribucions a les xarxes complexes, on ha estudiat tant les relacions humanes en petits grups com en components bioquímics, ressaltant el paper de la contribució de cada node o individu al sistema general. La seva recerca ha merescut diverses mencions al Programa Fulbright i el Programa ICREA, entre d’altres.

11 de juliol

Els làsers. Física i tecnologia

La llum làser posseeix unes propietats que la fan enormement útil en molts camps de la ciència i tecnologia: coherència, monocromaticitat, elevada densitat energètica i direccionalitat. Des del primer làser funcional el 1960, la llum làser ha conegut un desenvolupament extraordinari. En aquesta sessió es presentarà l’efecte làser, els materials actius amb propietats làser, les parts d’un làser, làsers sintonitzables, de díode, d’estat sòlid i les múltiples aplicacions d’aquesta tecnologia. Es farà un brainstorming per “somiar nous projectes” i un debat final.Josep Maria Serres SerresDoctor en Física Aplicada per la Universitat Rovira i Virgili -d’on és professor associat en el departament de Química Física i Inorgànica-. Llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona amb el màster de nanociència i nanotecnologia en la URV. Membre del grup de recerca de materials de Física i Cristal·lografia (FiCMA) i vinculat a la Línia de Fotònica en la Fundació Eurecat. Autor de 139 contribucions a revistes i congressos internacionals.

16 de juliol

Criptografia: passat, present i futur

Aquesta sessió és una introducció a la criptografia. Veurem problemes matemàtics en els que es basa la seva seguretat, l’ús que en fem en el dia a dia (webs, whatsapp, mòbil, …), usos més avançats (conducció autònoma i bitcoin), i reptes matemàtics que haurem d’afrontar molt aviat.Oriol Farràs VenturaGraduat en matemàtiques, en enginyeria de Telecomunicacions, al centre d’educació superior interdisciplinària i doctor en matemàtiques per la UPC. Professor lector del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV. Membre del grup de recerca Codis Privadesa i Combinatòria Algebraica. Autor de 29 publicacions.

18 de juliol

La fibra òptica i la fotònica

Les fibres òptiques juguen un paper molt important en la fotònica, mitjançant la transmissió òptica es pot enviar una gran quantitat d’informació, a grans distàncies i amb unes pèrdues molt petites. Tots aquests avantatges, units a la possibilitat de multiplexar la informació utilitzant llums de diferents colors i el recent desenvolupament de làsers barats i eficients, ha fet que les fibres òptiques hagin desplaçat a la comunicació amb cables elèctrics i que, en definitiva la fotònica hagi sobrepassat a l’electrònica. En aquest seminari analitzarem les bases físiques que hi ha darrera les fibres òptiques. Veurem conceptes com ara el de la reflexió total i entendrem com un feix de llum pot viatjar sense pèrdues per un material que tingui unes propietats òptiques (índex de refracció) adequades. Farem també experiències de laboratori que ens mostraran com es transporta la llum en fibres de diferents característiques i sota diferents condicions d’entrada de la llum.Jaume Masons BoschProfessor de Fisica des de fa més de 35 anys i és un entusiasta de la divulgació científica. Ha treballat en diversos camps de recerca que van des de la mecànica de fluids i la meteorologia a l’aplicació de la fotònica i la microfluídica a problemes ambientals i biomèdics.

23 de juliol

Arriba el 5G… i amb ell la inevitable revolució de les màquines

El desplegament de la tecnologia 5G revolucionarà la nostra societat tant o més que la aparició i popularització dels “smartphones” o telèfons intel·ligents. El nou estàndard no es simplement un perfeccionament de telefonia 4G, és una nova filosofia que es concreta en un munt de nous serveis només possibles ajuntant un conjunt de tecnologies de nova generació. El 5G es vol anticipar, donar resposta i generar noves oportunitats a una societat en constant evolució científica i tecnològica. En definitiva, ens farà ser espectadors privilegiats de la propera revolució en la que el control remot massiu de màquines i processos modificarà la capa industrial i, de rebot, canviarà els paradigmes de la societat tal i com la coneixem ara mateix.Jesús Jorge Brezmes LlechaEnginyer Superior de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya a on va obtenir el seu grau de doctor en el camp de la Teoria del Senyal i comunicacions. Amb més de 60 articles publicats a nivell internacional i més de 100 ponències en congressos internacionals, part del seu temps el dedica a estudiar i explicar les noves tecnologies de comunicacions en assignatures del Grau d’Enginyeria de Serveis i Sistemes de Telecomunicacions i de Enginyeria Biomèdica.

25 juliol

La nit: una finestra directa al cosmos proper i mitjà, i que entreveu l’univers llunyà

En aquesta sessió es pretén divulgar idees sobre les estructures i objectes còsmics que podem observar cada nit des del cel de les nostres terres a escales properes i mitjanes de llunyania, i a partir d’aquí estendre’s a l’univers “sencer”. És una sessió expositiva i participativa en el que es posaran exemples basats en multitud d’imatges, amb el suport d’alguns continguts web i complementàriament guiats per software de simulació del cel nocturn local (Stellarium).Roger Cabrè RodónLlicenciat i Doctor en Física a la Universitat de Barcelona. Ha estat professor ajudant i titular interí a l’Àrea de Física Aplicada però actualment és professor titular al Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica I Automàtica de la Universitat Rovira i Virgili a la Catalunya Sud. La seva recerca ha estat basada en camps com la superconductivitat i més recentment en cèl·lules solars i modelatge de dispositius MOSFET. En aquestes àrees ha publicat més de 20 articles en revistes indexades. Està interessat en l’astronomia des de fa anys i té el seu propi telescopi.

30 de juliol

De Galileu a Einstein: relativitat i gravetat

A dia d’avui es continuen considerant vàlides les bases del pensament d’Einstein que regeixen els principis de relativitat i equivalència, que són avalats per experiments i observacions astrofísiques i també, sense anar més lluny, les podem trobar en la nostra vida quotidiana quan fem ús del GPS, en la diagnosi per la imatge o quan ens escalfa el sol.
En aquest taller volem apropar a l’estudiant la imatge d’una persona que va canviar la física a través de la seva teoria de la relativitat i de les contribucions revolucionàries que continuen vigents a dia d’avui (canvi conceptual de l’estructura de l’espai-temps, velocitat de la llum i l’equivalència entre massa i energia).
Miquel López FornerLlicenciat en Física per la Universitat de Barcelona. Director de l’Institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus. Professor de Matemàtiques i Física del Programa del Diploma del Batxillerat Internacional a l’Institut Gabriel Ferrater i Soler. Col·laborador del Programa Talent Jove de la URV.

Entitats col·laboradores

Skip to content