El Campus Físicomatemàtic és una activitat en format en línia que organitza la URV durant els mesos de juny i juliol, dissenyada específicament per a estudiants de 4t d’ESO i 1r de BAT amb excel·lents qualificacions en aquestes matèries de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. El campus ofereix una sèrie de sessions interactives sobre temes d’interès i d’actualitat relacionats amb física i matemàtiques, com machine learning, epidèmies, forats negres, ones gravitacionals, atzar i models matemàtics, dinàmica de galàxies, física i computació quàntica, l’eclipsi, superconductivitat, etc., impartides per investigadors rellevants que estan treballant en aquests camps. Suposa una oportunitat única perquè els estudiants puguin ampliar els coneixements i conèixer de primera mà l’apassionant món de la recerca i les persones que la lideren.
Tal com deia el premi Nobel Dr Glenn Seaborg en una carta adreçada a un jove científic, “… L’actual era de descobriments està obrint fronteres en ciències de l’espai, medicina, biologia, intel·ligència artificial, noves fonts d’energia… Les possibilitats són gairebé il·limitades. Tu pots formar-ne part”.
El Campus Físico-Matemàtic 2026 es durà a terme del 30 de juny al 30 de juliol de 2026.
Objectius específics
El Campus Físicomatemàtic té per objectius específics:
- Conèixer la recerca i els límits del coneixement en temes d’interès i actualitat relacionats amb matemàtiques i física.
- Il·lustrar continguts de física i matemàtiques d’una forma atractiva i desenvolupar capacitats personals i vocacionals.
- Tenir contacte amb el món universitari i amb els seus investigadors.
Les característiques essencials del Campus són:
- Destinat a estudiants de 4t d’ESO i 1r de BAT amb excel·lents qualificacions en matemàtiques i física de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. (Nota mínima de 8 a les assignatures de física i matemàtiques a l’actual curs escolar).
- Els assistents de 4t d’ESO de l’edició de 2025 poden repetir participació, perquè moltes de les sessions són noves per ells.
- Del 30 de juny al 30 de juliol de 2026, 10 sessions, tots els dimarts i dijous de 10 a 12 h.
- Sessions en línia (plataforma Microsoft Teams).
- Lliurament de diplomes d’aprofitament.
- Idioma de les ponències: Català.
- Canal de comunicació: Correu electrònic (IMPORTANT: cal revisar el correu periòdicament per rebre les comunicacions).
Inscripcions
Per fer la inscripció dirigiu-vos a la pàgina web https://inscripcions.urv.cat/event_detail/152619/detail/campus-fisicomatematic-2026.html
Termini d’inscripció: fins el 26 de juny.
Preu d’inscripció: 20 €.
Sessions, continguts i ponents
Data i títol | Resum de la ponència | Ponent | Perfil del ponent |
30 de juny Galileo, Newton, Einstein …. la Física a les portes d’una nova revolució | La Revolució Científica (Galileo i Newton) va conduir la Física a ser el nucli dur de la Ciència moderna. Al segle XX la Teoria de la Relativitat i la Mecànica Quàntica (ambdues protagonitzades, entre altres, per Einstein) van revolucionar la nostra visió del mon i van donar impúls a gran part de la tecnologia moderna. Però sabem que aquesta visió està lluny de ser completa i és segur que en el segle XXI assistirem a nous canvis revolucionaris, aquest vegada impulsats per intel·ligències humanes…i no humanes. | Manel Sanromà Lucía | Astrofísic. Professor Honorari de la URV. És membre de la Unió Astronòmica Internacional i de la Internet Society. Ha treballat i col.laborat en diversos projectes d’Administració Digital i Smart Cities. Fundador del domini .CAT i Fill Predilecte de Tarragona. |
2 de juliol Machine Learning: Predient les nostres tendències | L’aprenentatge automàtic sembla una caixa negra on passem dades i obtenim resultats… però hi ha moltes matemàtiques i estadística al darrere. Amb el pensament matemàtic podem entendre el present i predir el futur. Veurem un cas pràctic de predicció de consum elèctric. | Leonel Fernando Nabaza Ruibal | Graduat en Enginyeria Matemàtica i Física per la URV. Enginyer de Dades a Caixabank Tech i estudiant del Màster en Estadística i Investigació Operativa per la UPC-UB. Va col·laborar en recerca sobre aprenentatge automàtic al grup SEESLab de la URV i al Basque Center for Applied Mathematics del País Basc. |
7 de juliol La física de las epidèmies (ponència en llengua castellana) | En aquesta sessió explicarem com es fan els models que permeten preveure l’expansió de les epidèmies, i com es poden utilitzar per a intentar frenar aquesta expansió. | David Soriano Paños | Investigador ordinari a la URV. La seva investigació se centra en l’estudi de la coevolució de processos dinàmics acoblats a través de la dinàmica no lineal, la física estadística i la ciència de xarxes.La seva línia de recerca més sòlida ha estat la caracterització multiescala de malalties infeccioses. Actualment la seva investigació se centra a revelar els mecanismes biològics responsables de l’evolució de virus i de la resposta immune generada en individus infectats per malalties contagioses. |
9 de juliol Forats Negres i Ones Gravitacionals. Missatges del Cosmos | En aquesta ponència es fa una introducció a la mecànica ondulatòria. Porteriorment s’introdueixen els forats negres i com les ones gravitacionals són una eina per poder-los detectar, les ones gravitacionals i com es mesuren, per acabar, l’estat actual de la recerca d’aquests temes i els pronòstics pels propers anys. | Adrià Gispert Fernández | Estudiant especialitzat en la física teòrica i en matemàtiques aplicades cursant el màster MSc Theoretical Physics and Applied Mathematics a la universitat UCD (University College Dublin) a Dublin, Irlanda. Grau en Enginyeria Matemàtica i Física a la URV. En l’àmbit de recerca, ha treballat en teoria de Grafs i geometria diferencial en la millora dels models de trànsit urbà. L’actual recerca es centra en la Teoria de la Pertorbació en Forats Negres de Kerr al deperatament de Relativitat General de la UCD. |
14 de juliol L’ordre dins l’atzar. Models matemàtics de supervivència | En aquesta sessió introduirem la idea de sistema complex i veurem com, a partir de regles simples i sovint amb components d’atzar, poden aparèixer comportaments globals inesperats. A partir del model de Lotka-Volterra, estudiarem la interacció entre depredadors i preses i les dinàmiques que genera. Mitjançant simulacions i animacions, ampliarem el model a un sistema espacial en forma de reticle, on cada regió evoluciona localment però pot donar lloc a fenòmens globals com la sincronització o la descoordinació de les poblacions. | Aleix Casals Cheng | Graduat en Enginyeria Matemàtica i Física per la URV, on va formar part de la primera promoció. Actualment està cursant el Màster en Física de Sistemes Complexos a la Universitat de les Illes Balears. Durant el màster ha treballat amb simulacions de sistemes dinàmics i processos estocàstics, així com en altres àmbits com teoria de la informació o transicions de fase. Programa principalment en C i Python per desenvolupar models i simulacions. També ha fet classes de repàs i li interessa especialment la divulgació científica i trobar maneres clares i intuïtives d’explicar conceptes complexos. |
16 de juliol El mon de les Galàxies i la seva dinàmica | Els grans telescopis ens donen la oportunitat d’estudiar l’univers des de el veïnatge de la nostra galàxia, la Via Làctia, fins als confins de l’Univers. En aquesta xerrada explorarem la visió de l’Univers que tenim avui en dia i analitzarem com són les galàxies, blocs elementals del nostre Univers. Veurem que les galàxies properes no són com les galàxies llunyanes. Aquestes, més joves, donen mostres d’una activitat a gran escala, probablement una senyal del seu violent procés de formació. Veurem com, al contrari de les galàxies veïnes, les galàxies que es troben en el principi de l’Univers mostren fenòmens d’una increïble potència que només poden ser alimentats per forats negres gegants. Aquesta diferència en el comportament de les galàxies és prova de que l’Univers es troba en evolució i que per tant hi va haver un principi de totes les coses. | Carlos García Gómez | Professor titular. Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, Universitat Rovira i Virgili. La seva investigació científica s’ha centrat en l’estudi de la dinàmica i morfologia de les galàxies. En particular en l’anàlisi de l’estructura espiral i en la simulació de les interaccions i col·lisions galàctiques. |
21 de juliol Física Quàntica: Des de Planck fins el computador quàntic | A finals del segle XIX la física de Newton i de Maxwell, la anomenada física clàssica, no troba explicació ni interpretació d’alguns nous experiments i observacions. En 1900 Planck inicia les bases d’una nova i trencadora teoria fonamentada en la dualitat corpuscle-ona i amb avaluacions estadístiques de la realitat observable: LA FÍSICA QUÀNTICA. En aquesta xerrada formularem els principis de la Física Quàntica i valorarem les seves principals aportacions científiques i tecnològiques fins arribar al computador quàntic. Durant la xerrada recrearem experiments demostratius i descriurem la seva interpretació quàntica. Us esperem. | Francesc Diaz | Catedràtic de Física Aplicada de la URV. El prof. Díaz ha desplegat una llarga carrera investigadora principalment dedicada a l’estudi de la física del materials. Durant els darrers anys s’ha centrat en el camp de la fotònica a els materials òptics En aquest tema, ha publicat prop de 500 treballs, 5 llibres, 6 patents registrades i transferides i més de 80 capítols de llibres. Va formar part de més de 80 projectes d’R + D + i finançats per institucions públiques 8 d’ells finançats per la UE. Va ser distingit per les institucions espanyoles científiques i acadèmiques amb el premi ICREA Academia (2010), el premi excel·lent docència URV (2010), el premi professor distingit URV (2006) i el premi Vicens Vives (2004). |
23 de juliol L’eclipsi total de Sol arriba a Catalunya: Una festa de la natura i de la física que la interpreta | Vespre del 12 d’agost d’enguany, Catalunya Sud viurà un eclipsi total de Sol, l’eclipsi del segle i un dels fenòmens més espectaculars del cosmos proper. Ens hi preparem? A la ponència s’explicarà que és un eclipsi: una dansa entre 3 astres; Sol i Lluna, els dos dansaires principals; i un tercer que s’ho mira, nosaltres des de la superfície de la Terra. Això ens fa venir preguntes: quines són les posicions?, són molt probables?, perquè només es veu de pocs llocs?, quan dura?, sempre són iguals?; Sol i Lluna gairebé de la mateixa mida aparent, és això una Casualitat Còsmica? | Roger Cabré Rodon | Professor titular del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica, Universitat Rovira i Virgili. Ha treballat en materials superconductors, cèl·lules solars i modelatge de dispositius electrònics. És aficionat a l’astronomia i n’ha fet divulgació dins l’àmbit territorial de la URV. Està preparant la Jornada d’observació de l’eclipsi solar a Torredembarra pel dia 12 d’agost del 2026. |
28 de juliol Computació quàntica. Què és?. Separem ciència i especulació | Estudiant d’Enginyeria Matemàtica i Física a la URV. És cofundador de Physics Stars, projecte educatiu guanyador d’iFest, i va rebre la beca Santander Excellence 360º com a estudiant seleccionat de la URV. El David ha orientat part de la seva formació cap a la computació i el machine learning, i ha realitzat el seu TFG amb Qilimanjaro Quantum Tech, centrat en la caracterització de xips quàntics i en l’estudi de la possible automatització de processos mitjançant machine learning. | David Diestre Rubio | Estudiant d’Enginyeria Matemàtica i Física a la URV. És cofundador de Physics Stars, projecte educatiu guanyador d’iFest, i va rebre la beca Santander Excellence 360º com a estudiant seleccionat de la URV. El David ha orientat part de la seva formació cap a la computació i el machine learning, i ha realitzat el seu TFG amb Qilimanjaro Quantum Tech, centrat en la caracterització de xips quàntics i en l’estudi de la possible automatització de processos mitjançant machine learning. |
30 de juliol Superconductivitat. Contribuint a la sostenibilitat i a les noves tecnologies quàntiques | La societat actual fabrica, transforma i utilitza materials de forma poc sostenible. Per exemple encara es consumeix carbó o gas per produir electricitat, provocant grans emissions de CO2 a la atmosfera, i aproximadament un 25% de d’aquesta electricitat es perd en el transport o males pràctiques energètiques. La recerca aporta propostes que ajuden a minimitzar aquests aspectes. Un cas clar es la superconductivitat i els materials superconductors. En aquesta sessió es presentarà l’efecte físic de la superconductivitat, els materials que la fan possible, la criogènia, la levitació superconductora, etc. i es debatran les múltiples possibilitats d’aplicacions sostenibles de la superconductivitat. També analitzarem el paper que estan desenvolupant els superconductors com plataforma tecnològica dels nous computadors quàntic (els qbits transmonds es configuren en estats superconductors de la materia). | Francesc Diaz | Catedràtic de Física Aplicada de la URV. El prof. Díaz ha desplegat una llarga carrera investigadora principalment dedicada a l’estudi de la física del materials. Durant els darrers anys s’ha centrat en el camp de la fotònica a els materials òptics En aquest tema, ha publicat prop de 500 treballs, 5 llibres, 6 patents registrades i transferides i més de 80 capítols de llibres. Va formar part de més de 80 projectes d’R + D + i finançats per institucions públiques 8 d’ells finançats per la UE. Va ser distingit per les institucions espanyoles científiques i acadèmiques amb el premi ICREA Academia (2010), el premi excel·lent docència URV (2010), el premi professor distingit URV (2006) i el premi Vicens Vives (2004). |
Entitats col·laboradores
