El Campus Físico-Matemàtic és una activitat en format en línia que organitza la URV per a estudiants de 4t d’ESO i 1r de BAT durant els mesos de juny i juliol, dissenyada específicament per estudiants amb excel·lents qualificacions en aquestes matèries de tots els territoris de parla catalana/valenciana. El campus ofereix una sèrie de sessions interactives sobre temes d’interès i d’actualitat relacionats amb física i matemàtiques, com criptografia, 5G, superconductors, fotònica, música i matemàtiques, làsers, nanomàquines, intel·ligència artificial, matemàtica de les epidèmies, relativitat, electricitat, etc. impartides per investigadors rellevants que estan treballant en aquests camps. Una oportunitat única perquè els estudiants puguin ampliar els coneixements i conèixer de primera ma l’apassionant món de la recerca i les persones que la lideren.
Tal com deia el premi Nobel Dr Glenn Seaborg en una carta adreçada a un jove científic, “… L’actual era de descobriments està obrint fronteres en ciències de l’espai, medicina, biologia, intel·ligència artificial, noves fonts d’energia… Les possibilitats són gairebé il·limitades. Tu pots formar-ne part”.
El Campus Físico-Matemàtic es durà a terme del 23 de juny al 28 de juliol de 2022.
Objectius específics
El Campus Físico-Matemàtic té per objectius específics:
- Conèixer la recerca i els límits del coneixement en temes d’interès i actualitat relacionats amb matemàtiques i física.
- Il·lustrar continguts de física i matemàtiques d’una forma atractiva i desenvolupar capacitats personals i vocacionals.
- Tenir contacte amb el món universitari i amb els seus investigadors.
Les característiques essencials del Campus són:
- Destinat estudiants amb excel·lents qualificacions en matemàtiques i física de Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears (nota mínima de 8 a les assignatures de física i matemàtiques a l’actual curs escolar). Els assistents de l’edició de 2021 poden repetir participació, doncs són sessions noves.
- Sessions mixtes, presencials (al Campus Sescelades de la URV, Av Paísos catalans 26, 43007 Tarragona) i amb retransmissió en línia (MS Teams). Per l’aforament de la sala el límit d’assistents presencials és de 100 persones (places presencials assignades per ordre d’inscipció).
- Del 23 de juny al 28 de juliol de 2022, sessions en dimarts i dijous (i dimecres 29 de juny), de 10 a 12 h (12 sessions).
- Lliurament de diplomes d’aprofitament.
Inscripcions
Dirigiu-vos a la pàgina web següent per accedir al procés d’inscripció: https://www.urv.cat/ca/recerca/divulgacio/escoles/estiurv/
Termini d’inscripció: fins el 12 de juny. Cal indicar si es vol assistir presencial o en línia. Les places presencials s’assignaran per odre d’inscripció. Les peticions presencials que superin el límit d’aforament no podran ser ateses i hauran de seguir les sessions en línia.
Sessions, continguts i ponents
Títol | Resum de la ponència | Ponent | Perfil del ponent |
| Criptografia: passat, present i futur (7 de juliol) | Aquesta sessió és una introducció a la criptografia. Veurem problemes matemàtics en els que es basa la seva seguretat, l’ús que en fem en el dia a dia (webs, whatsapp, mòbil, …), usos més avançats (conducció autònoma i bitcoin), i reptes matemàtics que haurem d’afrontar molt aviat. | Oriol Farràs Ventura | Graduat en matemàtiques, en enginyeria de Telecomunicacions, al centre d’educació superior interdisciplinària i doctor en matemàtiques per la UPC. Professor lector del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV. Membre del grup de recerca Codis Privadesa i Combinatòria Algebraica. Autor de 29 publicacions. |
| Arriba el 5G… i amb ell la inevitable revolució de les màquines (12 de juliol) | El desplegament de la tecnologia 5G revolucionarà la nostra societat tant o més que la aparició i popularització dels “smartphones” o telèfons intel·ligents. El nou estàndard no es simplement un perfeccionament de telefonia 4G, és una nova filosofia que es concreta en un munt de nous serveis només possibles ajuntant un conjunt de tecnologies de nova generació. El 5G es vol anticipar, donar resposta i generar noves oportunitats a una societat en constant evolució científica i tecnològica. En definitiva, ens farà ser espectadors privilegiats de la propera revolució en la que el control remot massiu de màquines i processos modificarà la capa industrial i, de rebot, canviarà els paradigmes de la societat tal i com la coneixem ara mateix. | Jesús Jorge Brezmes Llecha | Enginyer Superior de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya a on va obtenir el seu grau de doctor en el camp de la Teoria del Senyal i comunicacions. Amb més de 60 articles publicats a nivell internacional i més de 100 ponències en congressos internacionals, part del seu temps el dedica a estudiar i explicar les noves tecnologies de comunicacions en assignatures del Grau d’Enginyeria de Serveis i Sistemes de Telecomunicacions i de Enginyeria Biomèdica. |
| Materials superconductors i sostenibilitat (28 de juliol) | La nostra societat fabrica, transforma i utilitza materials de forma poc sostenible. Per exemple es consumeix carbó per produir electricitat, provocant emissió de CO2 a la atmosfera, i aproximadament un 25% de d’aquesta electricitat es perd en el transport o males pràctiques energètiques. La recerca aporta propostes que ajuden a minimitzar aquests aspectes. Un cas clar es la superconductivitat i els materials superconductors. En aquesta sessió es presentarà l’efecte físic de la superconductivitat, els materials que la fan possible, la criogènia, la levitació superconductora, etc. i es debatran les múltiples possibilitats d’aplicacions sostenibles de la superconductivitat. | Francesc Diaz | Catedràtic de Física Aplicada i vicerector de recerca de la URV. El prof. Díaz ha desplegat una llarga carrera investigadora principalment dedicada a l’estudi de la física del materials. Durant els darrers anys s’ha centrat en el camp de la fotònica a els materials òptics En aquest tema, ha publicat prop de 500 treballs, 5 llibres, 6 patents registrades i transferides i més de 80 capítols de llibres. Va formar part de més de 80 projectes d’R + D + i finançats per institucions públiques 8 d’ells finançats per la UE. Va ser distingit per les institucions espanyoles científiques i acadèmiques amb el premi ICREA Academia (2010), el premi excel·lent docència URV (2010), el premi professor distingit URV (2006) i el premi Vicens Vives (2004). |
| La fibra òptica i la fotònica (5 de juliol) | Les fibres òptiques juguen un paper molt important en la fotònica, mitjançant la transmissió òptica es pot enviar una gran quantitat d’informació, a grans distàncies i amb unes pèrdues molt petites. Tots aquests avantatges, units a la possibilitat de multiplexar la informació utilitzant llums de diferents colors i el recent desenvolupament de làsers barats i eficients, ha fet que les fibres òptiques hagin desplaçat a la comunicació amb cables elèctrics i que, en definitiva la fotònica hagi sobrepassat a l’electrònica. En aquest seminari analitzarem les bases físiques que hi ha darrera les fibres òptiques. Veurem conceptes com ara el de la reflexió total i entendrem com un feix de llum pot viatjar sense pèrdues per un material que tingui unes propietats òptiques (índex de refracció) adequades. Farem també experiències de laboratori que ens mostraran com es transporta la llum en fibres de diferents característiques i sota diferents condicions d’entrada de la llum. | Jaume Masons Bosch | Professor de Fisica des de fa més de 35 anys i és un entusiasta de la divulgació científica. Ha treballat en diversos camps de recerca que van des de la mecànica de fluids i la meteorologia a l’aplicació de la fotònica i la microfluídica a problemes ambientals i biomèdics. |
| Les matemàtiques de la música i la música de les matemàtiques (29 de juny) | La música és, sens dubte, la més matemàtica de totes les arts. Històricament les matemàtiques i la música s´han estat retroalimentant ja des del temps de Pitàgores. Veurem com alguns conceptes matemàtics com els fractals, els nombres de Fibonacci, la proporció àuria o els logaritmes, no només són presents en la música, sinó que es poden introduir en termes musicals. Després veurem en directe el funcionament d´alguns instruments de corda, de vent i de percussió i analitzarem el seu comportament harmònic. | Maria Bras Amoros | Maria Bras Amorós. Titular d’universitat, Dept. Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, Universitat Rovira i Virgili. Treballa en les aplicacions de la matemàtica discreta a diferents àmbits de la comunicació digital com la codificació, la correcció d’errors, la privadesa a la xarxa, la criptografia, la compartició de secrets, etc., així com a temes més teòrics com la geometria algebraica o la combinatòria algebraica i enumerativa. Autora de més de 72 articles en revistes científiques i 39 llibres i capítols, ha realitzat continuades estades de recerca a San Diego, Califòrnia i també a Gwangju, Corea i a Rio de Janeiro, Brasil. |
| Els làsers. Física i tecnologia (14 de juliol) | La llum làser posseeix unes propietats que la fan enormement útil en molts camps de la ciència i tecnologia: coherència, monocromaticitat, elevada densitat energètica i direccionalitat. Des del primer làser funcional el 1960, la llum làser ha conegut un desenvolupament extraordinari. En aquesta sessió es presentarà l’efecte làser, els materials actius amb propietats làser, les parts d’un làser, làsers sintonitzables, de díode, d’estat sòlid i les múltiples aplicacions d’aquesta tecnologia. Es farà un brainstorming per “somiar nous projectes” i un debat final. | Josep Maria Serres Serres | Doctor en Física Aplicada per la Universitat Rovira i Virgili -d’on és professor associat en el departament de Química Física i Inorgànica-. Llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona amb el màster de nanociència i nanotecnologia en la URV. Membre del grup de recerca de materials de Física i Cristal·lografia (FiCMA) i vinculat a la Línia de Fotònica en la Fundació Eurecat. Autor de 139 contribucions a revistes i congressos internacionals. |
| Nanomàquines i moviment Brownià (23 de juny) | Els científics pensen en poder dissenyar nanomàquines per desenvolupar diferents funcions, moltes d’elles orientades a la medicina, similars als que existeixen a les cèl·lules naturals on les fluctuacions són degudes a l’agitació tèrmica. En aquesta sessió revisarem els avenços en la recerca sobre el comportament de nanomàquines, el qual obre la porta al disseny de futurs nanobots, capaços de revolucionar la medicina i la tecnologia en general. | Josep Bonet Avalos | Catedràtic d’Enginyeria Química a la URV. Dr. en Física per la Universitat de Barcelona. Ha treballat en el estudi teòric del moviment de partícules a microescala, simulació molecular i en el desenvolupament de models mesoscòpics de fluids per a l’estudi de fenòmens de propagació de calor en fluids reactius. Autor de més de 70 articles en revistes científiques, ha realitzat estades de recerca als Gorlaeus Laboratoria (Universitat de Leiden), Institut Charles Sadron (CNRS-Universitat Louis Pasteur) i Imperial College London. |
| Física, probabilitat i intel·ligència artificial (26 de juliol) | En aquesta sessió parlarem de la relació que tenen la física i la teoria de la probabilitat. Veurem com l’ús de la probabilitat per descriure sistemes físics ens permet entendre fenòmens com per exemple el canvi de fase d’una substància o el fet que la informació es pugui transmetre fàcilment entre persones. Finalment, veurem com aquestes idees es poden utilitzar en el món de la intel·ligència artificial, en concret en el disseny de sistemes de recomanació que siguin capaços d’aprendre les nostres preferències i recomanar-nos pel·lícules, llibres o música que ens interessin. | Marta Sales-Pardo | Llicenciada i doctorada en Física a la UB. Ha estat professora adjunta de recerca a l’Institut de Ciències Clíniques i Tradicionals de la Universitat del Nord-Oest. Des de 2009 professora de la URV, a al departament d’enginyeria química. Ha destacat per les seves contribucions a les xarxes complexes, on ha estudiat tant les relacions humanes en petits grups com en components bioquímics, ressaltant el paper de la contribució de cada node o individu al sistema general. La seva recerca ha merescut diverses mencions al Programa Fulbright i el Programa ICREA, entre d’altres. |
| La física de les epidèmies (21 de juliol) | En aquesta sessió explicarem com es fan els models que permeten preveure l’expansió de les epidèmies, i com es poden utilitzar per a intentar frenar aquesta expansió. | Alex Arenas | Doctor en física. Professor del departament d’informàtica i matemàtiques de la URV. Líder del grup de recerca ALEPHSYS. Investigador visitant del Lawrence Berkeley Lab, UC, Berkeley. Professor extern de la Complexity Hub Science de Viena. Ha escrit més de 190 publicacions, amb més de 20000 citacions. Redactor a Journal of Complex Networks i a Network Neuroscience. Editor associat de la revista American Physical Society, Physical Review. Premi James Mc Donnell Foundation. Reconegut com a ICREA el 2011 i 2017. Elegit per al Comitè de Direcció de la Complex Systems Society el 2012. |
| De Galileu a Einstein: relativitat i gravetat (19 de juliol) | A dia d’avui es continuen considerant vàlides les bases del pensament d’Einstein que regeixen els principis de relativitat i equivalència, que són avalats per experiments i observacions astrofísiques i també, sense anar més lluny, les podem trobar en la nostra vida quotidiana quan fem ús del GPS, en la diagnosi per la imatge o quan ens escalfa el sol. En aquest taller volem apropar a l’estudiant la imatge d’una persona que va canviar la física a través de la seva teoria de la relativitat i de les contribucions revolucionàries que continuen vigents a dia d’avui (canvi conceptual de l’estructura de l’espai-temps, velocitat de la llum i l’equivalència entre massa i energia). | Miquel López Forner | Llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona. Director de l’Institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus. Professor de Matemàtiques i Física del Programa del Diploma del Batxillerat Internacional a l’Institut Gabriel Ferrater i Soler. Col·laborador del Programa Talent Jove de la URV. |
| Sol, electrons i electricitat (30 de juny) | La llum del Sòl deixa a la Terra en un hora més energia de la que necessitaríem en molts anys si fóssim capaços de emmagatzemar-la tota de forma sostenible. Els materials fotovoltaics transformen la llum del Sol en electricitat. En aquesta sessió es parlarà dels processos que ocorren dintre d’aquests materials i de la recerca per millorar la seva eficiència. En els darrers 20 anys s’han descobert nous materials basats en molècules i materials orgànics que a diferencia del Silici tenen un impacte ambiental mínim en la seva producció i s’han desenvolupat noves tècniques espectroscòpiques per a estudiar tots els processos a escala molecular i aconseguir la màxima eficiència. | Emilio Palomares | Llicenciat en bioquímica i doctorat per la Universitat de València. Investigador Ramon y Cajal y Group Leader en l’àrea de energia i sostenibilitat a l’ICIQ des de 2006. Professor ICREA l’any 2009. Investiga en materials per a la conversió d’energia solar i nanomaterials per a aplicacions biomèdiques. Ha aconseguit la medalla Roscoe , els premis investigador jove RSEQ i Innova i la ERC starting grant. Ha publicat més de 200 articles en revistes internacionals de química, física i materials. |
| La nit: una finestra directa al cosmos proper i mitjà, i que entreveu l’univers llunyà (28 de juny) | En aquesta sessió es pretén divulgar idees sobre les estructures i objectes còsmics que podem observar cada nit des del cel de les nostres terres a escales properes i mitjanes de llunyania, i a partir d’aquí estendre’s a l’univers “sencer”. És una sessió expositiva i participativa en el que es posaran exemples basats en multitud d’imatges, amb el suport d’alguns continguts web i complementàriament guiats per software de simulació del cel nocturn local (Stellarium). | Roger Cabrè Rodón | Llicenciat i Doctor en Física a la Universitat de Barcelona. Ha estat professor ajudant i titular interí a l’Àrea de Física Aplicada però actualment és professor titular al Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica I Automàtica de la Universitat Rovira i Virgili a la Catalunya Sud. La seva recerca ha estat basada en camps com la superconductivitat i més recentment en cèl·lules solars i modelatge de dispositius MOSFET. En aquestes àrees ha publicat més de 20 articles en revistes indexades. Està interessat en l’astronomia des de fa anys i té el seu propi telescopi. |
Entitats col·laboradores
